Hermann Scheer ens van deixar a l’edat de 66 anys el 14 d’octubre de 2010. Poc a poc ens adonem de la pèrdua del seu compromís, comencem a entendre de la importància del seu llegat. Un compromís ètic amb les energies renovables que va molt més enllà del suport a determinades tecnologies. Va entendre que el projecte modern basat en la solidaritat i la justícia social, que inspiren la socialdemocràcia, necessita una redefinició del progrés. Els reptes i desafiaments del segle XXI ens obliguen a una reestructuració de la societat industrial en termes ecològics i socials que impulsi una nova revolució tecnològica.
Des del Bundetag, com a diputat del SPD, Hermann Scheer no va tenir una posició utòpica sinó visionària. Va tenir l’ambició, el coratge i la responsabilitat per convertir les energies renovables, de residuals i marginals, a tecnologies claus en la generació energètica. Sense Hermann Scheer no viuríem l’actual carrera tecnològica del segle XXI (expressat en termes, una mica bèl•lics). Hermann Scheer planteja una realista i pragmàtica transició energètica: per exemple, no considera la Captura de Carboni una alternativa, ni econòmica, ni ambiental, ni energètica, doncs accelera l’esgotament de recursos i ens allunya d’estructures descentralitzades de generació.

Després de la formació del Govern entre SPD i Verds va desenvolupar una intensa activitat en el Parlament; va crear un grup de diputats que van presentar, en mig de l’escepticisme del Govern, la primera llei d’energies renovables al 2000. Avui el seu és un model que ha mostrat l’èxit de les energies renovables en els països que l’han adoptat, en què l’impuls de les energies renovables no provenen dels pressupostos de l’Estat, no costa res al contribuent, s’estableix un preu regulat que surt d’una part de la tarifa. Més de 40 països han adoptat aquest model. Espanya i Alemanya són referents del món fins l’arribada de Miguel Sebastian.
El 2009, amb Andrea Ypsilanti, candidata del SPD per Hessen, va estar a punt de ser ministre d’Economia i Medi Ambient, amb l’aposta per les renovables i una ambiciós programa econòmic. Al SPD li van sorgir quatre “transfuges”, i va ser ridiculitzat, com va dir Ernst Ulrich Weizsäcker (diputat de l’SPD). Va crear l’ Institut de Solidaritat Modern amb Andrea Ypsilanti. Poc després, admirat arreu del món, Arnold Schwarzenegger el va convidar a Califòrnia: Times el va proclamar l’“heroi per al segle verd”.

En la Willy Brandt Hause, l’SPD i el seu grup parlamentari i l’Institut de Solidaritat Modern que va crear Hermann Scheer, organitzen un acte en la seva memòria i llegat. Un acte que inaugura el president de l’SPD, Sigmar Gabriel. Poc després de la seva mort va dir:

“Hermann Scheer va ser un lluitador dedicat a la revolució de l'energia que tant necessitem. Abans que els altres, ha reconegut què significaria una continuació del tipus actual del consum d'energia, un desastre per al medi ambient i la fi de la civilització humana. Per tant, es va veure involucrat - al Parlament, l'SPD, però sobretot en una conversa directa amb les iniciatives dels ciutadans i l'economia- per a una expansió ràpida i decisiva de les energies renovables. Aquest canvi va ser per a ell un "imperatiu energètic" - alternativa tant en l'econòmic com en el sentit moral.
Hermann Scheer, un polític, va desenvolupar l'acció política sense càrrecs formals en el Govern o el partit - amb l'argument clar, a través de la seva visió i la seva aparença carismàtica. La concessió del Premi Nobel Alternatiu va mostrar el que és una gran atenció internacional a la seva competència i la seva obra clarivident per a la transformació de l'energia. Sovint semblava un “David” Hermann Scheer, que va lluitar contra els “Goliat” d'aquest món, contra el rebuig ignorant de la transició energètica no només en l'economia, sinó també en la política. La seva filosofia de vida era que el text no té sentit si tots canten per unanimitat. Això no li va impedir a la festa de la solidaritat, que sempre va protegir davant els compromisos.

Hermann Scheer va veure en els recursos fòssils i l’energia nuclear les dues grans amenaces per la humanitat. La forma de salvar la humanitat de convulsions socials i conflictes pel recursos és desenvolupar les tecnologies netes. Un canvi que, a més de tenir d’una dimensió tecnològica i econòmica, suposa un canvi social, major cooperació i solidaritat. Va trobar en les noves tecnologies el motor de la prosperitat social. Al 1988 funda Eurosolar. Després de la conferència de Rio +10 es volia impulsar l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA). Es va assolir poc anys després, amb la gran coalició entre CDU i SPD. Irena compta amb 145 països més que l’Agència de l’Energia Atòmica. Per contra té un pressupost limitat a 25 milions per desenvolupar de forma eficient la seva tasca.

Hermann Scheer forma part dels socialdemòcrates que combinen el pragmatisme realista amb l’ambició visionària. “Imperatiu ener(g)ètic”, recentment traduir al castellà per editorial Icària, recull les seves reflexions i experiències que ens referma en el compromís amb la justícia, la responsabilitat social i solidaritat planetària.