Medi Ambient

Un nou tractat per a la sostenibilitat

Com a socialistes apostem per abordar amb decisió el repte de la sostenibilitat a tots els nivells, com única garantia d’assolir un nivell de benestar i prosperitat que sigui durador en el temps.

Després de 40 anys de la Conferència d'Estocolm, la lluita per la sostenibilitat ambiental ja no és un tema polític de futur sinó de present, la crisi actual ens recorda un cop més que el sistema productiu actual no és eficient. Malbarata energia i recursos i genera un sobrecost permanent en forma de residus i contaminació. Aquesta situació de manca d’eficiència i sostenibilitat del nostre sistema productiu és al transfons de la crisi financera actual, causada per la primacia de l’economia financera de tipus especulatiu davant la productiva.


Al nostre país actualment estem patint un elevat cost social i ambiental de l’errònia política de desenvolupament econòmic del Partit Popular i Convergència i Unió fonamentada en els beneficis extrets de les polítiques basades en la sobreexplotació de recursos i la gestió de solucions curt-placistes i desregulacionistes davant dels problemes conjunturals com són l’atur i l’endeutament. S’aposta per continuar amb la liberalització i l’especulació del sòl que és l’origen de la bombolla immobiliària; en la modificació de la llei de costes sota el pretext d’afavorir un turisme de masses; en la creació de grans infraestructures insostenibles que destrossen els rius, el clima i la biodiversitat com és el cas de la proposta de transvasament del riu Ebre a València i en la nul·la capacitat de realitzar propostes de país concretes, reals i efectives en temes tan sensibles com són la gestió de l’energia, l’aigua, els residus o la protecció del territori. Difícilment el mateix model de desenvolupament que ens ha portat a l’actual crisi ens en podrà treure.

Precisament en l’origen de la reflexió ecològica els i les socialistes qüestionem el creixement sense límits i la necessitat d’apostar per una sostenibilitat global que ha tenir quatre pilars: l’econòmic (model de producció i consum), el social (model de benestar), l’ambiental (eficiència en l’ús dels recursos naturals i de l’energia) i el territorial (model de desenvolupament al territori)

 Per una política industrial ecològica:
Cal superar la fita per la qual la gestió del medi ambient queda relegada a una part d’un departament administratiu sense cap connexió amb la resta. La gestió del medi ambient s’ha de concebre des de la seva transversalitat i amb un full de ruta clar per a tot el govern, que sigui motor dels canvis tecnologics i productius, generadora de sectors d’innovació i emprenduria i capaç de transformar els reptes socials i culturals des de la seva vessant més humana.

En aquest sentit el PSC aposta per convocar una Conferència de Medi Ambient que inclogui a tot el govern i a tots els agents socials i que fixi el full de ruta de la legislatura, actualitzada cada any per objectius (experiència Grenelle a França i Cimera d’Hollande).


Pel PSC una bona regulació és la garantia de la millora de la competència. Per això apostem per evitar les sobrecarregues administratives i apostar per un sistema de finestreta única basat en la declaració de responsabilitat i de revisions eficaces que permetin perseguir els infractors i no sobrecarregar als complidors de la llei.

Hem d’eliminar els obstacle i els privilegis de mercat per accelerar la transició ecològica de la societat industrial. Establir plans i programes per abordar el canvi tecnològic en economies d’escala.
Cal reivindicar per un canvi en una fiscalitat ecològica i social. Que integri sistemes de tarifació dels serveis públics (residus, aigua, etc.) a partir de criteris ambientals: una millora de la tarifa permet una més eficient gestió dels bens públics, crear llos de treball i una industria innovadora.

Un camí cap a tecnologies verdes: que preservin la biodiversitat, el canvi climàtic, la qualitat del aire com a factors de progrés econòmic. Volem una comptabilitat ecològica de l’economia a partir indicadors de prosperitat social i ambiental.

També apostem per crear un Banca d’Inversió Verda per facilitar l’accés al crèdit en aquest nova economia. Desenvolupar programes basat en la innovació a partir de programes europeus. Prioritat del PSC la recuperació econòmica sense augmentar l’endeutament.

Ecologia és salut, benestar i felicitat.
És indubtable l’augment de l’interès de la ciutadania tant sobre les qüestions ambientals tan globals (com el Canvi climàtic), com locals (pèrdua de qualitat de vida del seu entorn immediat). Cal emmarcar aquest procés dintre del canvi de valors post-materialista on l’important ja no és el pur consumisme il·limitat on tenir més coses és millor en sí mateix, sinó on el que es persegueix és tenir menys coses però que aportin més benestar i prosperitat.
Si al segle XX el repte de la salut va ser la salut publica, al segle XXI ho es la salut ambiental. La mala qualitat del aire té uns costos de 1,4 al 4,1% de pèrdues de PIB –si és què les vides humanes es poden traduir a costos econòmics.

És per això que el PSC creu que en l’ecologisme, com a sinònim d’una millor salut per a les persones, un millor benestar i també una major felicitat. Volem un model de creixement sostenible sense bombolles especulatives com les que hem patit fins ara i que asseguri la sostenibilitat de l’actual Estat del benestar.

Per una llei del canvi climàtic i l’energia.
Creiem en la necessària transició energètica: ens cal una alta eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables per reduir la intensitat i la dependència energètica, i poder ser més competitius i sostenibles. Apostem per promoure la conversió de l’ICAEN en una Agència de Energia proactiva que afavoreixi aquesta transició real. Cal anticipar el progressiu tancament de les central nuclears, d’acord amb l’avaluació de les proves de resistència i l’aposta clara per un sistema renovable al 100%.

Els reptes ambientals exigeixen tenir visions a llarg termini. El PSC proposa tenir un pla de Catalunya 2030, per orientar les polítiques públiques i acompanyar les decisions empresarials en horitzons de seguretat i pacte compartit, no susceptibles de canvis constants. El repte clau és tenir un Roadmap 2050 en energia i canvi climàtic.

Apostem per una Llei de canvi climàtic i energia que permeti obtenir objectius a curt, mig i llarg termini que condicionin l’activitat del govern. Aquesta Llei crearà un Comitè de Canvi Climàtic al Parlament de Catalunya (a imatge d’altres països més sensibles amb aquest tema) que fixi els objectius, avaluï i faci propostes legislatives de govern. Volem també que el Parlament aprovi uns pressupostos de cada any amb un índex de carboni i que no es limiti només en els números econòmics macro.

- Per una Catalunya a l’avantguarda: un gran pacte per la gestió dels recursos naturals:
L’aigua, els rius i els mars, els boscos... els recursos naturals són limitats i és per això que calen polítiques actives que promoguin la seva protecció i conservació i el seu reciclatge, i que a la vegada no configurin un fre econòmic ni productiu i que en garanteixin l’abast i el subministraments a tota la població.

Promourem un Pacte Nacional de l’aigua que garanteixi que la gestió de tot el cicle de l’aigua sigui amb formules públic-privades, amb uns costos ciutadans sostenibles i que no carregui en els municipis els costos del manteniment de les potabilitzadores. Adaptarem el preu de l’aigua als seus costos reals, mantenint un preu assequible per a consums reduïts, les rendes més baixes i famílies nombroses. Hem de establir tarifes per combatre el malbaratament de recursos, aprofitament de les millors tecnologies disponibles, substituir infraestructures hidràuliques per recuperació del bon estats del recursos, reutilització, dessaladores. La recuperació de costos que estableix la directiva europea de l’aigua exigeix una millora de sistema de tarifes.

Apostem per la reducció de residus, sistemes de retorn d’envasos, la millor de les tarifes dels residus permet fer més atractiva una millora de la seva gestió e introduir noves tecnologies en favor al reciclatge, prevenció, contribuir a desenvolupar alternatives més sostenibles. El increment d’imposició directa va en direcció oposada a les recomanacions europees –quan és un sector amb un enorme potencial per generar llocs de treball, noves oportunitats de negoci i reducció global de emissions de CO2.


Desenvoluparem una política forestal d’aprofitament dels boscos i de gestió forestal avançada, per reactivar el sector forestal pel seu alt valor econòmic i ambiental. Impulsarem amb els propietaris dels boscos una política forestal concertada. Aprovarem el pla general de política forestal que inclourà acords específics d’ajuts a les polítiques forestals. Promourem també l’aprofitament energètic dels nostres boscos a través de la biomassa.


La defensa del nostre territori com un bé no renovable
Aquesta transició ha de portar associada també una defensa del nostre territori com a un bé no renovable, essencial i limitat que conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al valor del preu del sòl. Un territori que ben gestionat des de la sostenibilitat ambiental, l’eficiència econòmica i l’equitat social, ha d’esdevenir un actiu econòmic en sí mateix que ens diferenciï com a país dintre del món global. En aquest sentit, cal fer una defensa ferma del planejament territorial i urbanístic com a instrument essencial per a l'actuació dels poders públics al territori.


Ordenar el territori no vol dir limitar-ho es precisament fer-ho més competitiu, protegir aquells valors (naturals, culturals i socials) que el defineixen i identifiquen (i que són cabdals per exemple, pel nostre important sector turístic) i definir uns desenvolupaments i infraestructures amb dimensions suficients pel correcte desenvolupament econòmic. Cal connectar les noves noves infraestructures, com són les smart cities, rural smart, avança cap una propostes vinculades a slow cities que uneix cohesió, sosteniblitat e integració territorial. L’altra opció, defensada per l’actual govern a través de lleis òmnibus, és el creixement anàrquic i caòtic per iniciativa privada en forma de taques inconnexes al territori a les que després cal dotar d’infraestructures i serveis públics.


Ara més que mai, superada la pressió del boom immobiliari, cal plantejar quin és el model territorial de país que volem pel futur, i per això instarem a iniciar la revisió del Pla territorial general de Catalunya (PTGC), així com la resta lleis sectorials desenvolupades per l’anterior govern d’esquerres i catalanista (mobilitat, paisatge, barris i urbanitzacions) i que l’actual ha deixat en un calaix.


També en aquest sentit, que a Catalunya hem de fer una defensa del sistema de ciutats mediterrànies fonamentades en la proximitat als serveis, en el desenvolupament compacte, la mixtura social i d’usos i funcions davant les noves formes urbanes no ens són pròpies. Una xarxa de pobles i ciutats equilibrada que ha de tendir a la màxima autosuficiència en la gestió dels seus propis recursos i de les seves externalitats internconectada entre sí per sistemes de transport de persones i mercaderies que millorin la seva eficiència i tinguin el menor impacte al territori.


En definitiva, apostem amb convicció per un nou model de creixement sostenible que esdevingui el motor del model de producció i el camí per la generació de nous sectors de l’ocupació i que sigui com compatible amb la protecció del medi, la natura, la biodiversitat que són factors claus de la felicitat humana i del progrés en l’Estat del Benestar.

Com a socialistes hem de dir clarament que el model actual caduc i mancat de futur no és el nostre, nosaltres apostem per abordar amb decisió el repte de la sostenibilitat a tots els nivells, com a única garantia d’assolir un nivell de benestar i prosperitat que sigui durador en el temps, resilent a les futures problemàtiques ambientals i sobretot que no comprometi la prosperitat ni el benestar de les generacions futures.

Comentaris

Afegeix el teu comentari

convidat